La roba, les sabates, els mitjons, els articles domèstics, els tèxtils són indispensables en la vida diària. Quan es compra, a més de mirar el color i l’estil, els consumidors tindran un criteri molt important per al judici, és a dir, el material. En general, materials naturals com la seda, el cotó, la roba i la llana són molt populars entre el públic. De manera corresponent, les fibres químiques i els materials artificials amb paraules com el niló, el brocat i la viscosa sovint no s’agraden. Quins avantatges té els teixits naturals purs? La unitat més bàsica dels tèxtils és la fibra. Segons la classificació de la font, les fibres tèxtils es divideixen en fibres naturals i fibres químiques. Les fibres naturals proporcionen els materials inicials a prova de fred per al desenvolupament humà . 5, fa 000 anys al subcontinent indi, la gent va començar a girar filats amb fibres de cotó; A l’antic període egipci a la conca del riu Nil, el lli era àmpliament plantat pels humans per fer productes tèxtils; Ja fa més de 5.000 anys, els treballadors del nostre país van començar a créixer morera, criar cucs de seda, dibuixar seda i teixir seda i van formar una cultura tèxtil de seda única. Actualment, la fibra de cotó, la fibra de lli, la fibra de llana i la fibra de seda (abreujada com a cotó, lli, seda i llana) són encara els principals materials naturals dels tèxtils diaris. Aquests materials naturals tenen els seus propis avantatges, però també tenen certs defectes. Diferent de les fibres naturals que es donen als humans per animals i plantes a la natura, les fibres químiques són un tipus de fibra elaborada per mètodes químics.
Les fibres químiques es poden dividir en fibres sintètiques químiques, fibres artificials (normalment anomenades fibres regenerades) i fibres inorgàniques segons les seves matèries primeres i components.
La història de les fibres químiques és de només 100 anys. La primera fibra química inventada pels humans va ser la fibra de viscosa, que es va llançar el 1893. El seu èxit va ampliar ràpidament la família de fibres químiques. Com podem distingir entre fibres artificials amb noms molt "acadèmics"? És molt senzill. Les fibres que acaben amb "纶" que sovint es veuen quan compren tèxtils són generalment fibres sintètiques químiques. Per exemple, el polièster, el niló, l’acrílic, el spandex, el polipropilè, etc. Les fibres sintètiques són compostos de polímer orgànics sintetitzats per polimerització o polimerització de condensació d’addició mitjançant compostos orgànics moleculars petits com a matèries primeres. La majoria de fibres sintètiques provenen del petroli. El sistema petroquímic extreu i separa els petits compostos orgànics moleculars necessaris per produir aquestes fibres mitjançant capes d’extracció i separació. Les fibres sintètiques químiques fetes a partir de matèries primeres del petroli de vegades també s’anomenen “fibres basades en el petroli”. En termes de sortida, les fibres sintètiques són la categoria més gran de la fibra química i fins i tot de tota la família de fibres tèxtils. El 2019, la producció de fibra sintètica del meu país va assolir més de 54 milions de tones, representant el 92,8% de la família de fibres químiques; Si bé la producció de cotó del meu país va ser de 5,9 milions de tones i la producció de seda va ser de només 68.000 tones durant el mateix període.
Les fibres artificials es fabriquen a partir de compostos de polímer naturals com la cel·lulosa i la proteïna, que es processen químicament en solucions concentrades en polímer, i després es van filar i després de processar per produir fibres tèxtils. Les fibres regenerades sovint també s’anomenen “fibres artificials”. Les fibres regenerades més comunes en les fibres tèxtils són les fibres de viscosa (també conegudes com Rayon o cotó artificial), fibres modals i fibres de lyocell (també conegudes com Tencel). Les fibres artificials utilitzen directament compostos de polímer natural, no consumeixen recursos del petroli i les propietats de la fibra són diferents de les de les fibres sintètiques químiques.
Hi ha moltes opcions per a fibres químiques i també es poden destacar les mancances. L’aparició de fibres químiques ha enriquit molt la varietat i el rendiment dels tèxtils, i també ha donat productes algunes funcions i característiques diferents dels materials naturals de fibra. Per exemple, la característica notable del polièster és la seva pobra hidrofilicitat, cosa que fa que el teixit de polièster sigui fàcil d’assecar. Moltes roba esportiva d’assecada ràpida d’alta qualitat estan fabricades en polièster ultrafí. Les fibres ultrafines acceleren l’evaporació de la suor a la superfície de la fibra, mantenint la superfície del cos humà sec i còmode durant l’exercici; mentre que les característiques de fibril·lació de les fibres de lyocell s’utilitzen per produir teixits amb un estil de pell de préssec.
El meu país és un país fort en la producció i la investigació i el desenvolupament de fibres químiques i la proporció de producció de fibra química representa més del 70% del món. Amb l’avanç de la tecnologia i els canvis en els conceptes de consum, les fibres químiques també es troben en un estat de millora contínua. Els seus "desavantatges" sovint s'utilitzen plenament per desenvolupar productes específics, principalment en termes de funcionalitat i confort.
After the characteristics of natural fibers and chemical fibers are fully recognized, people often use blending or interweaving processes in product development to combine the advantages of natural fibers and chemical fibers, thereby achieving the effect of 1+1>2. L’exemple més comú són els teixits barrejats de polièster-cotó, que solen estar fabricats en un 65% de polièster i un 35% de fibres de cotó. La força, la resistència a l’abrasió i la retenció de forma de teixits barrejats de polièster són millors que els de teixits de cotó pur, alhora que tenen un cert grau d’absorció d’humitat i sensació suau.
